Ferralla - blog de Joan Foguet

Canvi d'adreça, canvi de blog (www.joanfoguet.blogspot.com)

Degut als constants problemes que produeix el site d'aquest blog he decidit traslladar-me a una altra banda, a un altre blog.

www.joanfoguet.blogspot.com

Segueixo estant a la xarxa i segueixo escrivint tot allò que se'm passa pel cap.

Ens veiem ara. Només heu de clicar el link www.joanfoguet.blogspot.com

Els 'progres' també em fan molta ràbia per...

Llegiu això, per favor:

Teherán acoge un concurso internacional de obras satíricas sobre el holocausto que provoca la repulsa occidental

La guerra de las caricaturas, capítulo II

PARISA HAFEZI
Teherán. Reuters
En la entrada de la exposición, un cartel muestra un casco con la estrella de David en lo más alto que lleva una esvástica. Dentro de la sala, hay un dibujo de la estatua de la Libertad que mantiene un libro sobre el holocausto mientras ejecuta el saludo nazi.

Los organizadores dicen que el Concurso Internacional de Caricaturas sobre el Holocausto que se celebra en Irán, y en el que se exhiben más de 200 obras, tiene como objetivo enfrentarse a los tabúes occidentales en la discusión sobre este hecho, el exterminio en el que murieron 6 millones de judíos pero que el presidente iraní califica de 'mito'.
'Es una prueba para conocer los límites de la libertad de expresión que tanto defienden los países de Occidente', dice Masud Shojai Tabatabai, uno de los máximos organizadores de la muestra, de pie frente al dibujo de la estatua de Libertad.

Hamshahri, el diario más vendido del país, lanzó en febrero la idea de un concurso para encontrar las mejores caricaturas sobre el holocausto en respuesta a la publicación en septiembre de unos dibujos satíricos sobre el profeta Mahoma en la prensa de Dinamarca y otros países europeos.
Las imágenes de Mahoma provocaron ataques a las embajadas europeas en los países musulmanes, incluido Irán. 'Queremos probar hasta dónde llegan los tabúes europeos. ¿Por qué debemos aceptar que el holocausto es un tabú? -se pregunta Shojai-. ¿Por qué cualquiera que hable de ello ha de ser encarcelado o multado?'.

Los planes iniciales para este concurso de caricaturas sobre el holocausto provocaron una tempestad de condenas y reacciones en contra de varios países, incluido Estados Unidos, que consideró la idea 'monstruosa'. El diario rectificó y cambió las bases del concurso a fin de que incluyera cualquier caricatura que sirva para comprobar los límites de 'la libertad de expresión'.

La muestra, inaugurada el miércoles, es elogiada por algunos jóvenes visitantes. 'Después de que el holocausto fuera cuestionado por el presidente, yo ahora tengo serias dudas sobre este asunto', dijo Maryam Zadkani, una artista de 23 años, mientras se maravillaba de la exhibición.
El ganador y los accésits serán anunciados el 2 de septiembre, y los tres primeros recibirán 12.000, 8.000 y 5.000 dólares, respectivamente. 'El Gobierno no financia el premio', dijo Shojai, sin aclarar quién lo hace.

Entre los 1.193 dibujos recibidos de 61 países, un jurado eligió los 204 que se exhiben hasta septiembre

Aquesta tira és divertida, per dir alguna cosa, per veure que pensa el president iraní:


La cosa va començar quan la caricatura de Mahoma en un diari danès. Iranís, siris i extremistes diversos es van cagar en tot. I aqui, a Occident per dir alguna cosa, els "intel·lectuals" van començar a dir que no es podia atiar el foc de l'extremisme. I llavors ara què? A Iran no només volen destruir Israel, sino que neguen l'Holocaust. I també Siria, i sembla que també part del Líban, un país democràtic i islàmic. I nosaltres no direm res. Negar l'Holocaust no és un crim contra Israel o contra els jueus, és un crim contra la Humanitat.

Però aqui estem acollonits, espantats, per no voler dir una paraula més alta que l'altra. Aquest pensament únic, revestit de progressisme que fa pudor de molsa, està laminant la nostra força moral. I la culpa és nostra.

Mentrestant anirem escoltant la lletanía del discurs 'progre' revestit de pacifisme, dret d'autodeterminació, amistat entre Espanya i els països àrabs (que rau en el franquisme antisemita), que Israel serveix els interessos americans i demés tonteries.

Israel no és la panacea i és un país que fa moltes coses malament, hi ha injustícies, però com a mínim és un símbol. El símbol d'Occident i dels seus valors: de justícia, de democràcia i de justícia. Això no podrà ningú desmentir-m'ho. És un tema amb el que no puc discutir amb gaire gent, perque tot es torna visceral. És així, és la lluita de la humanitat.


Per acabar us deixo una vinyeta d'aquests cracks de Cox & Forum sobre la situació que ha quedat al Líban. La mala llet sempre m'ha fet somriure.

Vot i ciutadania

Això ha estat notícia a El País d'avui:

PSOE e ICV promueven que inmigrantes voten en las municipales
Barcelona, 16 ago (EFE).- Los grupos parlamentarios del PSOE y de ICV en el Congreso han pactado una proposición no de ley, que registrarán mañana, que pretende que los inmigrantes 'con papeles' puedan votar en las municipales.

En el texto, estos grupos piden al Gobierno que proceda "a la negociación y firma de acuerdos o convenios con los países con mayor número de nacionales residentes legales en España y, especialmente, con aquellos con los que ésta tiene relaciones históricas, políticas y culturales más estrechas para que dichos nacionales puedan votar y ser elegidos en las elecciones municipales".

Estas medidas permitirían a casi dos millones de inmigrantes no comunitarios votar en las elecciones municipales del año que viene.

De vegades cal saber de què estem parlant, del terme concret. És per aquest motiu -i per la meva comprovada ignorància- que sovint poso definicions de diccionaris. En aquest cas, de nou, del Diec (diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans).

vot m. En una assemblea, una elecció, etc., manifestació de la voluntat de cadascú d'aprovar o de rebutjar una proposició, una mesura, d'elegir una persona per a un càrrec, etc., sia pronunciant sí o no, sia per mitjà de boles blanques i negres, sia per mitjà de paperetes, etc. Vot favorable, contrari. Tenir majoria de vots. Tenir algú en una assemblea veu i vot. | Dret a votar. | Cos material, papereta, bola blanca o negra, etc., per mitjà de la qual hom vota.

ciutadania f. Qualitat, dret, de ciutadà. || En l'antiguitat, situació jurídica de les persones considerades membres de la comunitat política, la ciutat, i condició indispensable per a gaudir de drets polítics i econòmics. | Condició i dret que ostenten les persones que pertanyen a una comunitat política que expressa el vincle existent entre aquesta i els seus membres.

El debat sobre qui pot votar i qui és ciutadà és probablement dels primers que es van donar en això que se'n diu teoria política. No és estrany ja que fixa les regles del joc del sistema democràtic.

Crec que el tema del vot és fàcil de decidir un cop queda clara la qüestió de la ciutadania.

Què és ser ciutadà? Ser ciutadà és pertànyer a una comunitat en ple dret, tan pel que fa a l'exercici dels drets com dels deures. A més, el sentiment de pertanyença és un afegit a tenir en compte, tot i que és un fet secundari. L'Estat si que és per qui el paga -pago impostos doni'm serveis-, el fet de ciutadà no només.

Jo cuino

El dilluns passat vaig cuinar per la Silvia. Vaig muntar el dinar.

Menú

Aperitiu de fregit laminat de patata

Primer, amanida freda de cigrons, tomàquet i panses amb una vinagreta de mostassa i melmelada de taronja

Segon, tires de sèpia amb fantasia de pasta acompanyada amb tires desèpia a la planxa

Voilà!

M'ho vaig passar molt bé. Una estoneta mirant per la recepta més adequada, mirar una mica que teníem per casa i anar de caça, a comprar. Vaig tenir molta sort en trobar les sèpies en un Àrea de Guissona, perque si no, no sé que hagués fet la veritat. I després anar fent. Va ser molt distret. Però cal temps, la veritat.

Ara bé, la idea del primer se'm va acudir a mi tot solet. Agafar un cigrons de pot, passar-los per la paella, i mentrestant posar-hi panses. Agafa gust. Després ho poses a la nevera perque refredi i més tard i afegeixes un tomaquet tallat.

Després agafes una paella petitona i poses la melmelada de taronja i es va fent la reducció. Mentrestant hi vas posant mostassa i la cosa va lligant. Quan ho vegis clar ho pots posar en un petit bol on hi vas posant oli i remenes una micona. I així va ser.

El segon plat va ser una altra història, amb menys inventiva tot i que m'ho vaig passar estupendament també.



Haig de confesar que el segon plat el vaig pendre de la web de Karlos Arguiñano, que recomano fermament. (karlosnet.com).

La recepta del segon plat és aquesta:

Para 4 personas
350 gr. de pasta fresca
2 sepias limpias
3 cebolletas
4 dientes de ajo
300 ml. de salsa de tomate
aceite virgen extra
1 guindilla picante
sal

Para la pasta, pon abundante agua fría con una pizca de sal, en una cazuela. En el momento que rompa a hervir, añade la pasta y deja que cueza, a fuego suave, durante 2-3 minutos. Escurre.

Corta las cebolletas en juliana y póchalas en una sartén con aceite. Una vez pochadas, agrega la pasta y saltea el conjunto.

Corta la sepia en tiras longitudinales. En una sartén, ponlas a freír en dos tandas para que no se apelmacen y se cuezan. Coloca, en cada tanda, un chorrito de aceite, dos dientes de ajo fileteados, un trocito de guindilla y la mitad de las tiras espolvoreadas con perejil picado. Fríelas a fuego fuerte durante dos minutos y retíralas a una fuente. Repite la operación con la segunda tanda.

Sirve en una fuente la pasta con la salsa de tomate bien caliente y las tiras de sepia.

Àrea verda, de qui és el carrer?

BARCELONA, 11 Ago. (EUROPA PRESS) -

El 85,6% de barceloneses con coche no han reducido el uso de su vehículo por la ciudad desde que el Ayuntamiento implantó el área verde de aparcamiento, según una encuesta municipal realizada el pasado mes de abril y que el PP dio a conocer hoy.

Pese a que uno de los objetivos que el Ayuntamiento perseguía con la instauración del área verde era reducir el uso del coche, el 85,6% de los barceloneses con coche asegura que utilizan su vehículo igual que antes, el 4,2% más, y el 9,9%, menos.

La encuesta señala que los hábitos a la hora de utilizar el transporte público o ir a pie por parte de estas personas tampoco han variado desde que el gobierno municipal instauró esta nueva zona de aparcamiento.

Des de que es va anar extenent l'àrea verda per la ciutat de Barcelona sempre m'ha anat fent una pregunta: de qui és el carrer?



No em sembla just que sigui de l'Ajuntament. L'excusa de que cal tenir la calçada sense cotxes abandonats i que s'ha de permetre exclusivitat als veïns no sé si funciona. Molts veïns afectats han posat la seva plaça d'aparcament a llogar i estan al carrer per 4 euros al mes.

Però, i a l'estiu? Hi ha barris en que és lliure i en d'altre on no es pot estacionar ni pagant. I l'igualtat que els socialistes propugnen? Massa contradiccions.

Cal explicacions, oi?

Manipulació informativa, de nou una foto

L'agència Reuters -una de les més prestigioses- va passar una fotografia de Beirut falsa. Arreglada. Hi ha havia un fum potiner que no existia. Però tot val per vendre misèria i guerra. No ve d'un pam.



Llegiu aquest link i us donareu compte:
link a José Carlos Rodríguez que parla de la fotografia

La foto de Reuters está tan torpemente cambiada que cabe preguntarse cómo es posible que un editor de la agencia la haya podido aprobar. No hace falta ser un experto para que a uno le salte la manipulación a los ojos.
José Carlos Rodríguez - LibertadDigital.com

A l'article d'en Rodríguez hi ha un link que promet molt i molt: littlegreenfootballs.com

Ja el tinc a favorits, com aquest link a tires còmiques que aprofito per dona a conéixar -ja parlarem un dia de com són d'importants els humoristes gràfics- que és brutal (i americà, esclar):Cox & Forkum

Sense comentaris?

El precio de la vivienda en Barcelona subió un 21,2% en el 2005 Barcelona, 11 ago (EFE).- El precio de la vivienda en la ciudad de Barcelona, con 2.649 viviendas en oferta en 2005, creció el año pasado un 21,2%, que situó el precio medio del metro cuadrado en 5.082 euros, el más alto de la provincia, según el informe Barcelona Economía del mes de junio, realizado por el Ayuntamiento.

Aunque los precios del mercado inmobiliario han experimentado una moderación del crecimiento en la región metropolitana de Barcelona, causada por el aumento persistente de la oferta de techo residencial, la subida sigue siendo muy alta en la capital catalana.

Junto con Barcelona, también Sabadell y Terrassa registraron crecimientos de precios de techo residencial del 22,2% y del 24,2% respectivamente en 2005, unos aumentos que destacan por ser ligeramente superiores a los de 2004.

Por municipios, El Masnou (33,9%) y Sant Joan Despí (31,6%) fueron los que más incrementaron sus precios de vivienda durante el año pasado, de 3.992 euros por metro cuadrado y 4.059 euros, respectivamente, mientras que Sant Just Desvern redujo en un -17,6% el coste de sus viviendas, aunque aún ostentó el precio medio por vivienda más alto, de 639.000 euros.

La reflexió que provoquen aquestes dades és ben senzilla: si el 2005 la situació de l'habitatge era més que complicada, ara com està?

Si un pis normal (habitació, menjador, bany i cuina) val entre 700 i 900 euros a la ciutat de Barcelona i la gran majoria de treballadors d'entre 22 i 28 anys amb prou feines esgarrapa els 1.000 euros, com es fa?



La nova llei del sòl espanyola ajuda? Què passarà ara que els promotors estan obligats a construir habitatge protegit un percentatge de protecció oficial? Com afectarà això als habitatges lliures de la mateixa parcela?

I com deiem l'altre dia en un agradable sopar a cals Valenzuela, per què l'Estat vèn pisos de propietat? Per què no només els lloga? Sempre tindria un parc d'habitatge públic i fomentaria el lloguer de pisos lliures.

Per què a Catalunya hi ha una quantitat tan brutal de pisos lliures? L'administració sí podria donar garanties a llogaters i arrendataris de que s'acomplirien els contractes.

No crec que sigui un tema que deixi indiferent a ningú. A mi, per generació afectada, és evident que em dóna pel sac, però aixo afecta a la vida de tots els ciutadans, incluits els constructors. Caldrà fer més comentaris arran d'això.

Convergència i l'independentisme

independentisme m. Moviment que propugna la independència política.

Font: Diec



Avui els socialistes han vingut a preguntar a Artur Mas: és vostè independentista?
comunicat del PSC sobre independentisme de CDC i Artur Mas

Gran pregunta. La relació de Convergència Democràtica amb l'independentisme és més aviat extranya. El president Jordi Pujol va saber cabalgar aquest tema amb proclames com: "Avui paciència, demà independència". El fenòmen del pal de paller i de la centralitat total que ha suposat CDC en la vida política catalana havien deixat l'independentisme una mica de banda, per als joves (ww.jnc.org) o per als esbojarrats.

Ara bé, a finals dels noranta i amb una base jove convergent més procliu a un independentisme no només de barretina es va aprofundir en la idea del sobiranisme (paraula que el Diec no recull, per cert). Sobiranisme vindria a ser assolir les màximes quotes d'autogovern que la legalitat permeti, més o menys. Avui en dia a CDC hi ha dirigents sobiranistes com són Oriol Pujol, Quico Homs, David Madí, Quim Forn, entre d'altres. I són el que s'ha dit el pinyol d'Artur Mas, la guardia pretoriana.

Però hi ha algú més, molt estimat per la base, que és el viu exemple de sobiranista: és Felip Puig.

La gran majoria de l'entorn de Mas li recomana que es tregui el Felip de sobre. En Puig és un home hàbil, amb experiència de govern i una cintura política com n'hi ha poques a Catalunya. A nivell parlamentari és un top-5 i sempre té una resposta adequada.

Però va per lliure, i això no ha agradat mai a ningú, sobretot als que són d'un o altre grup.

En Puig no li farà cap putada a l'Artur Mas. El projecte de Mas és el seu, perque fora d'això no hi té cabuda a Convergència. Només seria un outsider i ell ho sap. Diuenels seus detractors que no té paraula. I què? Ja serà feina d'en Mas saber de què pot i de què no pot fiar-se'n. De moment ha estat el portaveu parlamentari en una legislatura complicadíssima i ha fet la seva feina. Probablement vagi de 3 per CiU a les eleccions de la tardor.

L'altre dia li comentava al Marcos -ja parlaré un dia d'ell, amic meu i també periodista- que en Felip i l'Artur suposen l'herència directa del que ha estat Jordi Pujol, i potser també del fenòmen del pujolisme.

En Puig representa l'escenificació més orgullosa del nacionalisme català, aquell Pujol dels vuitanta. En Mas és l'eficiència de la gestió pujolista i l'esperança de que la feina ben feta no té fronteres.

Aquestes dues ànimes -que són les principals, n'hi ha més a CDC, però això ja ha donat per alguns llibres- i vol dir que Convergència és independentista, de la mateixa manera que ho som tots els catalans. Explico la metàfora. Com deia el gran Enric Prat de la Riba (Prat de la Riba (viquipèdia) / Prat de la Riba (Enciclopèdia Catalana) ), "els catalans som tots independentistes, però a l'hora de la veritat gairebé cap ho som". Doncs una mica és això.

Convergència representa gran part de la sensibilitat del català mitjà -no només d'uns pijos de Barcelona, com alguns pensen- i per això mateix pateix els seus defectes. "Bé, ja veurem. Deixi-m'ho mirar", diria el català davant allò de tocar un botó per ser independents. CDC no té la culpa, la tenim els catalans.

En Bono (U2) també és de dretes, o ho sembla

Economía/Empresas.-
El líder de U2 adquiere una participación minoritaria en la revista 'Forbes'
NUEVA YORK, 7 (EUROPA PRESS)

El líder de la banda británica 'U2', Paul Hewson, más conocido como Bono, ha adquirido una participación minoritaria de la revista norteamericana 'Forbes', informó hoy el diario estadounidense 'New York Times'.

La publicación anunció hoy la venta de una participación minoritaria de la nueva sociedad 'Forbes Media', que incluye la revista, el web site de la misma y otras propiedades del medio de comunicación al grupo privado Elevation Partners, del que forma parte el artista.

Bé, per fi, en Bono -com li va passar a en Woody Allen- ha vist la llum. Fora bromes, però ho havia de dir, ja sabeu, per orgull. En Bono, líder d'U2 (banda irlandesa de pop rock que m'encanta) ha trobat que a més de fer-se fotos amb nens que es moren de gana es pot fer diners. I com? Doncs invertint en empreses serioses.

Es pot ser solidari i ser intel·ligent o fer només el progre? La resposta la dóna ara en Bono o gent com el professor Xavier Sala Martín (pàgina web del professor Xavier Sala i Martín).

Evidentment és factible ser d'esquerres i ser intel·ligent o ser de dretes i un profund imbècil. No parlo d'això. Em fot molt tot aquest parament hippipolles que només busca el políticament correcte i allò transgressor i progressista. I sempre feia al Bono fent el hippy. I em costava d'entendre, tenint en compte com de bones són les lletres de les cançons. Veig que és un home sensat. Bé, de vegades tots tenim dues cares, i la millor ens la quedem per nosaltres.

Coses que em preocupen del món

CAMBOYA-JEMER ROJO Musulmanes camboyanos piden pronto juicio contra el Jemer Rojo

Phnom Penh, 7 ago (EFE).- Los musulmanes camboyanos, considerados una de las etnias más castigadas por el Jemer Rojo, instaron hoy al Gobierno a acelerar la celebración de los juicios por crímenes contra la humanidad de los dirigentes del grupo extremista maoísta.

"Apoyamos el trabajo de las Naciones Unidas y del gobierno camboyano, (pero deseamos) más rapidez en la celebración de los juicios bajo la legislación camboyana para sentenciar a los responsables por los crímenes cometidos bajo el régimen de Kampuchea Democrática y llevar justicia para las víctimas", indica el comunicado difundido tras la reunión.

Més:

ISRAEL-LIBANO (Previsión) Israel se prepara para una guerra a gran escala en Líbano

Jerusalén, 7 ago (EFE).- Israel se prepara para una guerra a gran escala en Líbano si los esfuerzos diplomáticos de la comunidad internacional no prosperan y la resolución de la ONU que está por adoptar el Consejo de Seguridad no garantiza la seguridad del Estado israelí.

"He dado la orden inequívoca para que, si fracasa el proceso diplomático, el Ejército actúe en todo el territorio libanés", dijo el titular de Defensa, Amir Peretz, en una comparecencia ante los miembros de la Comisión de Relaciones Exteriores del Parlamento.

Això és molt gros:

MEXICO-ELECCIONES Alcalde DF afirma izquierda da lección de democracia al mundo

México, 7 ago (EFE).- El alcalde de Ciudad de México, Alejandro Encinas, afirmó que la izquierda mexicana que encabeza Andrés Manuel López Obrador está "dando una lección democrática al país y al mundo" demandando un recuento "voto por voto" de los sufragios emitidos el 2 de julio.

El jefe de gobierno del Distrito Federal sostuvo, en una entrevista que publica hoy el periódico La Jornada, que México "ha sabido encauzar bien las protestas" de los simpatizantes de López Obrador, que piden un nuevo recuento total de los votos.

Aquests tres elements ténen un denominador comú: l'abús i la perversió del sistema.

A Cambodja van morint al llit uns dels més grans assassins de la història. I no se'ls arriba a jutjar. Va passar el mateix amb el dictador assassí serbi Slobodan Milosevic. La justicia s'enfonsa en la burocracia que esdevé un fangar traidor.

La qüestió d'Israel és potser el millor retrat de les contradiccions humanes. Israel ha estat ferit en l'orgull ara mateix, i això és perillós. Tan perillós com tenir una fera nafrada. Jo sóc més d'Israel i crec que està actuant correctament, però el silenci dels demés em preocupa. Ah, només hi ha critiques contra Israel, però ningú diu res d'Iran o del dictador El Assad de Síria. Líban i la seva gent són víctimes probablement. Però qui queda més tocat, de nou, és el sistema de cooperació internacional. Qui pot confiar en l'ONU?

Per acabar el tema de Mèxic que és increïble. Portem més d'un mes amb un senyor -populista d'esquerres- que respòn a López Obrador que va ser derrotat a les urnes i no ho vol reconéixer. Avui en dia, les eleccions cada vegada es guanyen per un marge més curt, però legítim. Això és la democràcia amics. No perque sigui d'esquerres té més drets aquest senyor que no el president Calderón -no confondre amb el del Real Madrid CF-. És preocupant que un dels països més importants d'Amèrica visqui en aquesta inseguretat institucional. No és impossible una revolució irresponsable en un moment en que es posa en crisi l'arrel del sistema democràtic: les eleccions.

Si no hi estàs d'acord el sistema et dóna armes: la justicia. No és només teoria (Locke, Stuart Mill,...), és sentit comú. I si no, què? Què em proposen? Siguem seriosos quan parlem de la vida de les persones.